Concepte 

Les berrugues víriques són la conseqüència d’una infecció vírica de la pell per alguns tipus del virus del papil·loma humà (VPH). La infecció de la part més superficial de la pell (epidermis) provoca que aquesta capa augmenti de gruix i que les lesions adoptin un aspecte freqüentment elevat i raspós (berrugós). Acostumen a ser lesions indolores, de pocs mil·límetres a 1 cm de diàmetre, úniques o múltiples, que ocasionen fonamentalment una molèstia estètica. Les berrugues poden augmentar de mida o nombre (per un fenomen d’autoinoculació o autocontagi), o fins i tot ocasionar símptomes dolorosos (especialment en les lesions localitzades a les plantes dels peus -berrugues plantars-).

 Subtipus de berrugues

  • Berrugues vulgars. Són lesions sobreelevades (pàpules), del color de la pell i de superfície berrugosa. Poden ser úniques o múltiples. S’observen amb freqüència en la infància. Sovint, es localitzen a les mans o a les extremitats, encara que poden aparèixer en qualsevol part del cos.
  • Berrugues periunguials. Són berrugues vulgars localitzades al voltant o per sota de les ungles. Plantegen dificultats terapèutiques a causa de la seva peculiar localització.
  • Berrugues filiformes. D’aspecte allargat, solen localitzar-se a la cara.
  • Berrugues planes. Són lesions molt poc sobreelevades (planes), de pocs mil·límetres de diàmetre, habitualment múltiples. S’observen sovint a la cara i al dors de les mans en nens i gent jove.
  • Berrugues plantars. Es localitzen a les plantes dels peus. Com a conseqüència de la pressió del pes del cos són lesions planes, no sobreelevades. Sovint, es confonen amb callositats o ulls de poll. En ocupar un espai, poden ser doloroses al tacte i en caminar. Poden ser múltiples o fins i tot adoptar un aspecte en “empedrat” (berrugues en mosaic).
  • Berrugues genitals o condilomes acuminats. Apareixen a la regió púbica, els òrgans genitals (penis i vulva) i la regió perianal o intragenital. Constitueixen una infecció de transmissió sexual.

 Clínica

Les berrugues víriques estan causades per la proliferació a la pell i/o les mucoses del virus del papil·loma humà (VPH). Aquest virus es divideix, alhora, en diferents subtipus (serotips). El VPH arriba a la superfície de la pell, però només en un percentatge reduït de casos prolifera i dóna lloc a la formació de berrugues. Habitualment això passa quan hi ha una disminució de les defenses naturals davant aquest virus per part del pacient. Per aquest motiu, passat un temps (sovint al cap d’un o dos anys), quan l’organisme adquireix la immunitat necessària per destruir el virus, les berrugues víriques desapareixen espontàniament (sense cap tractament).

El potencial de contagiositat de les berrugues és variable. Quan un individu presenta una berruga vulgar, hi ha la tendència que aparegui en un mateix pacient més d’una lesió (ja que el sistema immune de defensa no reconeix la infecció). Les berrugues genitals són especialment contagioses i requereixen d’una prevenció adequada.

 Diagnòstic

Gairebé tothom té berrugues vulgars (verrucae vulgaris). Aquestes són protuberàncies dures que tenen una superfície rugosa; són arrodonides o irregulars, de color grisenc, groc o marró i, en general, tenen menys d’un centímetre de diàmetre. Amb gran freqüència, apareixen en zones sotmeses a freqüents traumatismes, com els dits, al voltant de les ungles (berrugues periunguials), els genolls, la cara i el cuir cabellut. Es poden disseminar, però les berrugues vulgars mai no són canceroses.

Les berrugues plantars apareixen a la planta del peu, on en general es presenten aplanades per la pressió que es produeix en caminar i estan envoltades de pell engruixida. Poden ser extremadament doloroses. A diferència de les hiperqueratosis, les berrugues plantars tendeixen a produir hemorràgies en forma de petites pigues puntiformes quan es talla la superfície amb un bisturí.

Les berrugues filiformes són formacions llargues, estretes i petites que solen aflorar a les parpelles, la cara, el coll o els llavis.

Les berrugues planes, que són més freqüents en nens i adults joves, acostumen a aparèixer en grups en forma de lesions llises, de color groc o marró, sobretot a la cara.

El virus que causa les berrugues humides (berrugues venèries, condilomes acuminats) en els genitals es transmet per via sexual.

 Tractament

No hi ha cap tractament antivíric específic per al VPH, de manera que els diferents tractaments de què es disposa pretenen destruir totes les cèl·lules infectades pel virus o aconseguir que el mateix sistema immune de l’individu ho realitzi.

Per tant, l’objectiu del tractament és eliminar les lesions cutànies amb una afectació mínima dels teixits normals. Per aconseguir-ho no sempre és necessària una intervenció terapèutica, ja que un percentatge important de berrugues desapareix espontàniament en el transcurs de mesos o anys.

Cap tractament no és 100% efectiu.

Una resposta immune adequada en l’hoste és fonamental per aconseguir l’objectiu terapèutic. Els millors resultats s’obtenen en els individus més joves amb menor temps de durada de la infecció per VPH. És possible la reaparició de les lesions després d’haver realitzat el tractament per persistència de queratinòcits infectats.

Hi ha pocs estudis controlats i els que hi ha tenen una metodologia variable. Basant-nos-hi, podem considerar beneficiós el tractament tòpic amb àcid salicílic, probablement beneficioses la crioteràpia i la immunoteràpia de contacte (dinitroclorbenzè) i amb efectivitat desconeguda o pendent de ser investigada la resta de tractaments. Hi ha, però, nombroses guies elaborades mitjançant consens sobre les quals elaborem l’esquema terapèutic proposat a la taula per ordre de recomanació:

Taula 1. Tractament de les berrugues víriques 
Tipus de berrugues Mans Peus Cara Altres
Vulgars QueratolíticCrioteràpiaCuretatge QueratolíticCrioteràpiaCuretatge Plantejar-se no tractar Plantejar-se no tractarQueratolíticCrioteràpia
Planes Crioteràpia Crioteràpia
Filiformes CrioteràpiaCuretatge CrioteràpiaCuretatge CrioteràpiaCuretatge CrioteràpiaCuretatge
Plantars QueratolíticCrioteràpia

Queratolític

Destrueix lentament les cèl·lules infectades (Antiverrugas Isdin®, Verufil®, Keranin antiverrugas®, Verrupatch®).

  • Fregar amb una llima d’ungles i netejar la superfície.
  • Cobrir el voltant de la berruga amb pintaungles transparent o vaselina.
  • Aplicar unes gotes de la solució, deixar assecar.
  • Recobrir amb esparadrap no porós durant 12-24 hores.
  • Repetir cada dia fins a la desaparició de la berruga.
  • Durada aproximada: 2 – 4 setmanes.

Crioteràpia

És un mètode eficient i ràpid per al tractament de les lesions. El nitrogen líquid s’aplica sobre cada lesió durant pocs segons (10-15); es polvoritza de manera intermitent sobre la lesió, amb un polvoritzador portàtil a una distància aproximada d’1 cm i en posició vertical. Cal esperar que la lesió torni a la seva coloració normal, i repetir el procés fent 2 o 3 aplicacions per sessió, i les sessions necessàries (entre 3 i 6). Es repeteixen les sessions cada 2-3 setmanes segons sigui necessari.

Entre els desavantatges es troben el dolor, la hiper o hipopigmentació i la cicatriu residual.

Curetatge

És un mètode senzill i disponible de manera ràpida. Es realitza amb una cureta simple. És dolorós, per la qual cosa es recomana l’ús d’algun anestèsic tòpic previ abans de la seva realització.