Una de les patologies bastant freqüents a l’esport és la pubàlgia, també coneguda com osteopatia dinàmica de pubis, o més comunament, dolor d’ingles
Els esports més comuns on trobem aquesta patologia és al futbol, atletisme (corredors de fondo) o el futbol sala,tot i que també ho trobem en menor proporció al ciclisme, senderisme o esports de salt.
La pubàlgia , es defineix com una osteoartropatia microtraumàtica de la símfisis púbica (unió de la cadera i la seva part inferior).
És una lesió que produeix microtraumatismes repetitius sobre la símfisis pubiana i que afecta percentualment als muscles abductors. És una patologia per tracció sobre la zona i la branca isquiopubiana, presentant irradiacions doloroses cap als propis abductors, abdominals i arcs crurals.
Igual que altres lesions, té origen traumàtic, producte d’un mal gest esportiu puntual, una caiguda monopodal, un salt incorrecte i que produeixi tracció als adductors. O bé de tipus patomecànic o crònic que són producte d’un procés acumulatiu i persistent, que sobrepassen els límits elàstics articulars provocant la lesió per un mal recolzament plantar principalment.
Entre els factors a l’aparició de la pubàlgia tindrem els propis de l’activitat esportiva, com son, jugar un excés de partits o entrenaments sense descansar degudament, no realitzar estiraments després de la pràctica esportiva, irregularitat del terreny on es realitza l’activitat física i material inadequat.
TRACTAMENT
El millor tractament per prevenir la pubàlgia és el repòs, tot i que aquest pot complementar amb fisioteràpia i osteopatia. També es poden receptar alguns antiinflamatoris per reduir el dolor momentani i localitzat.
També esta recomanat unes rutines de escalfament especial, destinades a millorar la irrigació de la zona afectada i evitar el problema de la pubàlgia crònica.
També és important saber si hi ha alguna diferència de llargada entre una extremitat i altre, o algun tipus de pronació o supinació del turmell, ja que es pot corregir amb una plantilla i/o alça. Es molt important, tant per eliminar el dolor com per prevenir futures lesions, ja que una correcte col·locació de la base, ens ajuda a estabilitzar les zones superiors ( genoll, cadera, esquena).
En el moment que aconseguim una millora de la lesió, es recomana començar un programa de exercicis de rehabilitació de la zona. D’aquesta manera i de manera gradual, es podrà reiniciar la pràctica esportiva, evitant sempre que sigui possible els canvis bruscs de direcció.
PREVENCIÓ
La millor prevenció és realitzar un bon escalfament i evitar aquells gestos i moviments mal efectuats que puguin ajudar a lesionar-nos. Tot i que és molt difícil de controlar.
Hem de tenir especial interès a una sèrie d’exercicis:
- Reforçar la musculatura estabilitzadora de la cadera
- Dosificació. Quan notem molèstia, si és possible intentar descansar.
- Augmentar la potencia muscular d’abductors, adductors i abdominals
- Utilitzar un calçat adequat
- Realitzar estudi biomecànic de la petjada plantar