El calçat ha representat sempre un element molt important a la història de la humanitat. Hi ha molts autors que atribueixen ventatges i inconvenients del calçat segons la seva forma, ja que un calçat inadequat pot modificar i inclús agreujar qualsevol patologia existent.
Un bon calçat com a norma general, ha de respectar la llargada, amplitud i alçada del peu, ja que sinó pot provocar dolor a diferents punts del peu.
El calçat és d’especial interès, ja que el seu disseny pot ocasionar traumatismes a la pell del peu, butllofes o cicatrius, que posteriorment poden provocar alteracions més importants.
L’excés de pressió en un punt determinat del peu pot ocasionar una hiperqueratosis ( duresa ) i si aquesta es forma en un punt òssi, pot formar-se un heloma o ull de poll. Aquestes patologies repercuteixen en la deambulació normal de la persona.
”Com a reflexió podríem esmentar que els professionals en podologia podem tractar les lesions dels nostres pacients i fer un bon tractament ortopodològic ( plantilles), sempre i quant estigui acompanyat d’un bon calçat, ja que en el cas contrari, els resultats obtinguts no seràn els esperats.”
Hem de pesar que el calçat ens serveix per protegir el peu de les superfícies dures, d’una temperatura o un grau d’humitat extrem, de cops i de esgarrinxades. Tot i això moltes persones li donen més importància al seu valor estètic que als seus objectius funcionals.
