La periostitis tibial és una lesió típica del corredor, consisteix en la inflamació del periosti o membrana que rodeja l’ós de la tíbia. Normalment, es produeix en èpoques en què l’esportista augmenta les hores d’entrenament i l’impacte del peu contra el terra i, com a conseqüència, els músculs tibials traccionen contínuament sobre la seva inserció òssia, creant una vibració constant que acaba inflamant el periosti.
Es presenta en aquells corredors que realitzen massa carga en inversió (supinació) o eversió (pronació) o sobre l’arc medial de peu. Una trepitjada incorrecte provoca un mal repartiment de la carga que transmet des del peu fins a la pelvis amb cada passa que realitzem. És més habitual amb trepitjades amb excés de pronació.
Tot i que en alguns corredors aquesta lesió apareix per una tècnica deficient, la gran part dels casos corresponen a la inadaptació del periosti i múscul a un volum i nivell de entrenament elevat. Encara que existeixen periostitis tibial anterior i posterior, la anterior sol ser la més comú, mostrant un dolor agut al terç inferior, tot i que a vegades pot abarcar més superfície.
La periostitis és relativament fàcil de detectar, inclús un mateix pot observar el dia que surt a corre i en el moment de l’impacte del peu contra el terra ha de notar una lleugera molèstia a la zona, com una punxada, que de mica en mica es va fen més molesta, arribant inclús a modificar la tècnica de carrera i en els casos més greus molestant al caminar o simplement pujant escales
La periostitis és més comú en els corredors de pendents positives, en superfícies irregulars i dures, també en corredors de fons.
La palpació de la zona tibial realitzat per un especialista permetrà la identificació exacte del dolor o algun tipus de irregularitat osea. Un cop identificada la lesió, el tractament comença amb una disminució de la carga de l’activitat física, reduint la intensitat de l’exercici i evitant qualsevol entrenament de tipologia fraccionada o mercat per ritmes.
La fisioteràpia també interpreta un paper fonamental en el tractament de la periostitis, i per altre banda l’aplicació de gel durant 20 minuts, protegint la part afectada amb una tela per evitar el contacte directe amb la pell.
La realització d’un estudi biomecànic i de trepitjada, pot orientar-nos a l’hora de adquirir el material esportiu adequat ( bambes ) i la utilització o no de plantilles personalitzades específiques amb la finalitat de prevenir la periostitis tibial i altres lesions similars.
En el cas que el dolor persisteixi, es tindrà que descartar mitjançant probes complementaries com les radiològiques o ressonàncies magnètiques en els cassos més greus.
- Evitar terrenys durs.
- Incrementar la intensitat i el volum d’entrenament de forma progressiva.
- Fer estiraments ( sobretot de bessons i soli).
- Valoració de la trepitjada i biomecànica del peu, si fos necessari corregir-ho per un especialista.
- Entrenar el múscul tibial anterior.
- Aplicació de fred si apareix qualsevol molèstia i consultar a l’especialista.
